Les especificacions estàndard que s'apliquen normalment a les mànegues trenades són GB/T 23448-2009 o JC 886-2001. Com que aquestes mànegues s'utilitzen principalment per a connexions de subministrament d'aigua en instal·lacions sanitàries o sistemes d'aigua potable, on l'aigua, després de passar per la mànega, entra en contacte directe amb la pell humana o es consumeix directament, el material utilitzat per al tub interior (que està en contacte amb la font d'aigua) és d'una importància crítica.
Els estàndards nacionals actuals i els estàndards del Ministeri de Construcció exigeixen que els materials del tub interior compleixin el GB/T 17219-1998, la *Norma per a l'avaluació de seguretat d'equips i materials de protecció en sistemes de subministrament i distribució d'aigua potable*, per tal de garantir que la font d'aigua romangui lliure de contaminació.
A Europa, Alemanya imposa requisits especialment estrictes a les mànegues trenades-especialment aquelles connectades al subministrament d'aigua potable-que exigeix que el tub interior se sotmeti a la prova de toxicitat microbiològica W270. Sota aquests requisits rigorosos, les matèries primeres tradicionals com el PVC i l'EPDM ja no es consideren compatibles. En conseqüència, els últims materials per a tubs interiors àmpliament adoptats al mercat europeu són principalment tubs de silicona o PEX-B. Tenint en compte el cost relativament elevat dels tubs de silicona, els tubs PEX-B estan emergint com la tendència dominant per al futur del mercat europeu-una tendència que també s'estén a altres països desenvolupats, inclosos els d'Amèrica del Nord.
